DRET A LA XARXA

Publico un resum de la xerrrada que va tenir lloc el passat 15 de maig, xerrada impartida per Martí Manent (advocat , amant de les noves tecnologies i president de La Asociación Española de Comercio Electrónico y Marketing Relacional). Aquest va venir a parlar-nos de la llei a internet i a les noves tecnologies.

En Martí va decidir d’obrir un gavinet d’advocats a la web( www.derecho.com) perqué es va adonar de que als bufets d'advocats ningu estava preparat realmetn per afrontar casos del tipus de conflictes web, avui en dia es una web de referéncia.

Ens va explicar que era una Directiva Europea, que és una directiva per la qual els paisos membres de la unió prenen com areferéncia per el.laborar les seves lleis:

"Una Directiva de la Unión Europea o Directiva comunitaria, es un acto normativo dispuesto por el Consejo de la UE o la Comisión Europea. De acuerdo con lo establacido en los Tratados de roma, una directiva es una decisión colectiva mutuamente obligatoria aprobada por los Estados miembros. Obliga a todos o parte de los Estados miembros en cuanto al objetivo a alcanzar, pero les permite elegir la forma y los medios para conseguir tales objetivos."[wikipèdia]

Després va parlar sobre quins eren els drets sobre les dades personals:

El dret d'accés: L'usuari té dret a exigir a la companyia que li envia dades, a dir-li d'on les ha tret.

El dret de cancelació: Es el dret que tenim per demanar que cancel.lin les nostres dades perque ja no volem rebre més informació o volem desentendrens de la companyia. Ens podrem remetre a aquest dret sempre i quan no hi hagi cap altre llei que ho impedeixi (per exemple hi ha certs documents nostres que té l'estat que no es poden esborrar).

El dret de rectificació: Podem rectificar una dada que hem canviat.

Aquests estaven intimament relacionats amb els drets i lleis sobre la proteccio de dades:

LOPD 15/1999: LLei que protegeix les dades de persones identidficades o identificables que s'emagatzemin d'ins dels sistemes d'informació. Aquests fitxers hauran d'estar protegits amb unes mesures de seguretat.

LPI (Ley de la propiedad intelectual): tot software esta emparat per la propietat intelectual així com fotoso videos dels quals estingui constància de qui realment n'es l'autor. En els casos de programes per descaregar música videos o d'altres obres que tenen un autor i que pertan son propietat d'aquests, es legal fer una còpia privada de l'arxiu el que és ilegal és posar-la a disposició de mil.lers d'usuaris.

La part fina lde la xerrada la varem destinar a veure deu punts sobre tendéncies a internet. Un breu resum, seria que la tendéncia és que la gent s'acostuma cada cop més a internet i confia en nous models de participació com els treballadors work on-demand (molta gent suma esforços sota uan demanda), netliving que permet contactes a internet o sense anar més lluny la tendéncia del e-comerce (comerç a internet) a l'any 2008 del ha estat en augment sobre tot en articles com roba. Pero aquets factors no serien possibles sense una tendencia a baixar les tarifes del preu de la connexió o sense fusions d'aparells (com els telèfons mòbils conectats a internet).

WEBS D'AJUNTAMENTS

Avui publico tot i que amb retard la xerrada i debat sobre els webs d'ajuntaments. Tot va començar amb unes visites a difernts webs per estudiar-les i compar-les.D’aixó en vam poder treure conclusions.

Aquests webs cada cop estan més enfocats al ciutadà, si bé avans simplement eren webs informatives per saber com era el poble i penjar-hi uns quants avisos, ara aquests webs ens ofereixen la posiblitat de tramitar serveis on-line. Aquestes noves prestacions ens aporten més comoditat, si bé avans per poder tramitar-los ens havíem de desplaçar fins a l'administració pública. Tot i que no tots els serveis estan disponibles encara, es preveu que amb l'arrivada del DNI electrònic aquestes prestacions augmentin.

Aquestes i moltes altres coses més, van ser explicades el passat dia 28 de Març pel senyor Antoni Cebrian, l'encarregat del web de l’ajuntament de Mataró.

L'Antoni va explicar com havia evolucionat el disseny de pàgines web,d doncs en un principi la gent encar no tenia un concepte clar del potencial d'internet i les tècniques eren més limitades.

Després va començar a parlar sobre la web que ell administra i va crear, la del ajuntament de Mataró, i que com ja haviem observat en d'altres webs instucionals la gent busca quel es coses siguin més facils com en el cas dels tràmits d'obres,o sensar-se per internet . Aquesta és la tendéncia dels webs dels ajuntaments, que ens permetin fer tot tipus de gestions.

Després de parlar-nos sobre les possiblitats dels webs institucionals ens vam dedicar a analitzar la web de Mataro,

l'Antoni molt sincerament ens va dir que treballaba en una restructuració per tal d'adptar-la a nous formats i per fer-la més atractiva i navegable. També podriem comentavem que el tema audiovisual estava poc treballat(sobretot en les fotos) pero ell ens va explicar que tot i que les havien de renovar ell s'adapta a les exigéncies d'un client,que és l'ajuntament, i que per tant ha de ser serios i ha de tenir els colors institucionals.

COMPARATIVA DE WEBS:

*El web de Lleida (la Paeria) esta bastan bén distribuït alhora que visible, l'únic inconvenient es que l'scroll vertical es massa llarg i deixen espai en blanc a sota de la plana incial.

*També és important destacar que en la web de Zaragoza hi apareix el logo de la Expo, pero sent un esdeveniment tant important convindría que resaltés més.

* Caldria que fos més fàcil de trobar el canvi d'idioma al web de Madrid.

*Per altre bada si comentem el web de Barcelona observem que la informació esta molt atapeida i en aquest volum d'informació esfa difícil trobar informació turística, aixó és força important sabent la quantitat de turístes que rep Barcelona al cap de l'any.

*Si comparem els webs que vam estudiar com Lleida, Barcelona,Zaragoza, Bilbao... Podríem dir que com l'Antoni va esmentar totes tenen un color regit per la estètica de l'ajuntament.

BITLÒNIA.COM

El passat 9 de Maig, va venir a fer una xerrada en Josep Lluís Gabriel un dels creadors de Bitlònia.com, pels alumnes va ser molt amena i es notava que esta acostumat a fer xerrades i convèncer a la gent,tenint en comte que al que es dedica la seva empresa principalment és el eMarketing (publicitat a internet).

En Josep Lluís ens va parla sobre buscadors i breument va fer cinc cèntims de posicionament a aquests buscadors, i com en principi qui esta més amunt al buscador es qui rep més nombre de visites. Però sobretot va fer esmena en explicar que el sector del audiovisuals és un sector en expansió a internet, com a l'exemple de la campanya de GranVia2 on sense ni un cèntim la gent penjava els seus vídeos a un web que encara no s'havia construït, després el guanyador s'enduia un premi, i és precisament aquí on mig introduïa un tema molt interessant que és el de publicitat viral:

"El término publicidad viral se refiere a la idea que la gente se pasará y compartirá contenidos divertidos e interesantes. Esta técnica a menudo está patrocinada por una marca, que busca generar conocimiento de un producto o servicio. Los anuncios virales toman a menudo la forma de divertidos videoclips o juegos Flash interactivos, imágenes, e incluso textos."[Wikipedia].

Podríem concluir que internet es renova cada dia i el negoci a la xarxa passa per innovar cada dia més, i òbviament la publicitat viral esta íntegrament relacionada amb els nostres estudis i es una nova porta a les empreses per a la seva promoció.

Si voleu saber més sobre el negoci de Josep Lluís Gabriel: www.bitlonia.com/

CAPGRÒS (Recopilatori general)

Després d'uns dies, hem decideixo a publicar el que hem vist a la visita al Capgròs de Mataró. Allà hi hem pogut veure com s'organitza i treballa aquesta empresa periodística, especialitzada en l'àmbit mataroní. D'entrada sorprenia la "modernitat" de l'empresa, on tot i que la seva rellevància només és d'àmbit local, tot semblava molt modern i molt actual, i més enfocat a la forma de una revista que a un fulletó de propaganda (molts al no ser de Mataró no sabien de que anava la cosa), i mentre fèiem la visita per les diferents seccions, diferenciem les parts: disseny gràfic, comercial i redacció en Francesc ens ha estat explicant el funcionament de l'empresa.A la de disseny es trobaba l'equip encarregat de la maquetació ara en un nou format més petit.A la comercial es on es trobaben les taules de la gent que s'encarregava d'aconseguir punts de venta. A la redacció varem veure els periodistes que eren alhora periodistes digitals i sobre el paper. En Francesc a la revista (i després va corroborar a classe) quina era l'historia del Capgròs, les diferents seccions i quines són les funcions dels mitjans comunicatius: influenciar, fer crítics als ciutadans,transformar l'entorn, tenir poder...

Pel que fa a la part final de la xerrada ens vam asseure a la sala de juntes amb el dissenyador web i el director del diari per veure l'enfoc empresarial que Capgròs dona a la seva web, aquest va explicar el funcionament de la part interactiva i digital de la revista i que la major part del negoci d'aquesta web està en els banners , i va va ser aquest tema el que ens va fer aturar,ens explicaven sobretot que encara hi ha desconfiança cap a la publicitat web alhora de solicitar un anunci, doncs hi ha molta gent que encara es mostra reticent a fer quelcom que no sigui físic perquè no poden veure a quanta gent arrivarà a diferencia del mitja en paper. Tot i que la gent que hi confia els guien per exemple amb el programa d'estadístiques de Google, es a dir, tantes visistes o impressions de pantalla tants diners. Tot i que Capgròs si que pot garantitzar o justificar unes impressions o visites la gent no acaba de creure el format digital, per aquest motius els clients segueixen confiant més en la revista.

En la xerrada a la sala de juntes també s'ens va ensenyar als alumnes el sistema de compartició de dades que tenien els mitjans locals i varem fer una petita entrada. Es tracta d'un sistema molt útil pel que diferents mitjans (la majoria d'àmbit local) puguin accedir a més noticies. En quant ala interactivitat, va ser sorprenent el fet de a Capgròs.com una de les coses que millor funcionen a internet són les esqueles on la gent pot deixar els seus missatges de dol, cosa que en un diari no es podia arribar a fer. Si es pogués fer un resum conclouríem en que com sempre la tecnologia avança a passes agegantades i Capgròs.com cada dia te més visites i ofereix noticies i d'altres serveis que en el paper no podria, els mitjans han trobat una nova porta per arribar a més gent i de noves maneres. Esperem que els hi vagi molt bé als amics del Capgròs.

Si desitgeu consutlar la web:www.capgros.com/

WE MEDIA

We Media, és un llibre que reitera els temes de debat que hem estat tractant a classe. El que Media Center ens torna a explicar, és que internet es cada dia més un mitjà de pes, i que amb l'aparició de noves formules innovadores i fàcil d'utilitzar a internet no cal tenir una carrera de periodisme per ser-ho. Amb les facilitats actuals (com els blogs) cadascú desde casa pot ser els eu propi editor i periodista aixó si: on-line (periodisne ciutadà).

El que ens explica, és que en un món on els medis es regeixen per les audiéncies (com a la TV), o en aquet cas pel nombre de visites, no cal que les noticies siguin del que els diaris consideren primera plana , de gran rellevancia, sinó que en els casos de periodisme ciutadà, molts cops els blogs més visitats són els que enganxen o el més curiosos perque ens expliquen petites anecdotes diaries , com és l'exemple d'un blog premiat, on un taxista explicava historietes diaries que li succeixen al seu taxi.

Estem parlan d'un periodisme proper a la gent, el "WE" nostre periodisme, potser aixó a part d'adictiu el fa més proper , fa sentir a la gent com si li estiguéssin parlant de tu a tu, que aquella persona t'obre les portes de la seva objectivitat amb les seves experiencies, sense la necessitat de un gran medi que recolzi la seva veracitat.

El periodisme ciutadà per la gent de Media Center es obvi que anirà a més, de fet tothom de petit algún cop ha somiat ser periodista.

DEBAT BLOGS DE POLíTICS

L'altre dia aclasse vàrem tractar el tema dels blocs de política i vam analitzar la repercusió que aquest cop ha estat més forta que mai de internet en la pasada campanya electoral.

Aquesta campanya ha estat marcada per una forta preséncia d'internet i que com es va parla a classe anirà en augment. Aquests blogs el que pretenen tot i les diferéncies respecte als d'un partit o als d'un altre,tenen la peculiaritat de deixar-te opinar sobre lesseves desicions o propostes, aixó és el que ells anomenen participació ciutadana,aques tema al debat ha portat molta controvérsia perquem olts alumnes creien que en realitat hi ha gent darrere els ordinadors contestant segons na directiva de partit.

Les diferénciacions entre uns id'altres són minimes si bé alguns tenien vídeos, o a Zapatero contestant preguntes, tots eren més o menys el mateix una pagina del partit més moderna o no ( en els casos d'ERC i PP les pagines deixaven molt que dessitjar) tots es basabeb en el mateix en el web del partit i la majoria bloc de campanya o fins i tot bloc de candidat en el cas del PSC. La conclusió del debat és que tot i partidaris i no partidaris d'aquests nous blogs de política, el món web és una nova via que cada cop anirà agafant més pes (agradi o no) del que ja té en la vida política del nostre país i ho sabem perque tenim el clar exemple del que està passant en l'actual campanya als Estats Units.

Si desitgeu consultar algun blog o web de política:

www.carmechacon.cat/

www.ppcatalunya.com/

www.esquerra.org/

llamazares.blogspot.es/

WEB 2.0

Avui fare un resum del debat que vem tenir a classe sobre el que Tim O'Reilly va anomenar Web2.0(Blocs, wikis o folcsonomies). En aquet debat vam treure alguns punts, que aclarixen el que esdevé aquest nou concepte de web:

-Són dinàmiques
-Permeten la participació d'altre gent( per exemple amb un post)
-Creen xarxes socials.
-Ara ja no cal saber programar per tenir un espai al world wide web.
-Té uns dissenys predefinits pero cada dia evoluciona mes, cada dia s'intenta que l'usuari pugui dissenyar mes el seu web.

Bàsicament podríem dir que el terme es basa en l'evolucó de els webs, doncs si bé avans simplement eren per ser visualitzats, ara també permeten la participació del usuari (bidireccionalitat). Clars exemple d'aquest terme són per exemple:

Fotolog o Flickr: Permeten penjar fotos en un espaiperque després puguin ser visualitzats per d'altres usuaris.

Youtube: Permet penjar videos perque després puguin ser visualitzats per d'altres usuaris.

Wikipèdia: es tracta d'una enciclopèdia on-line constituida pels articles que penjen els usuaris mateixos.

Wordpress o Blogger: Permeten la publicació d'articles per tal de crear u ndiari personal o bé fer de "periodista".


No obstant aquest fenomenté inconvenients com la infoxicació, que és un fenòmen que es provocat per l'excés d'informació cap a l'usuari, i en aquesta saturació d'informació sovint és fa difícil de discriminar l'informació veraç de la que no ho és.



Contra debat:
Al contrari del que molta gent veu com a un avanç important, per mi és una revolució del negoci d'internet, aquests llocs web s'aprofiten de que la gent es tornen "adictes" aquets llocs web i creen un fluxe molt elevat de visitants pel seu espai, i més que una revolució per l'usuari és una revolució per l'empresari, que veu una nova forma d'augmentar els seus beneficis.